AVUI PARLAREM DE LES FAVES
Son originàries, com a cultiu, de l’Orient Pròxim, però es van estendre ràpidament per el Mediterrani molt primitivament. Van ser els romans que van seleccionar un tipus de fava de gra gros i aplanat que és el que ara es cultiva per menjar en verd. També es va estendre el cultiu mitjançant la Ruta de la Seda fins a la Xina. A Amèrica hi van entrar amb el descobriment del Nou Mon.
Encara que no és de les plantes més exigents, prefereixen temperatures uniformes , es a dir, ni molt fredes ni molt calentes. En canvi son molt sensibles a la manca d’aigua, especialment després de florir i fins que donen fruit.
Les varietats més conegudes son: ”Aguadulce o Sevillana”, “Granadina”, Mahó blanca i morada, i “Muchamiel”. Aquesta és la varietat que més es cultiva en la zona mediterrània. Te entre 3 i 7 grans per beina i el seu cicle vegetatiu dura aproximadament 200dies.
La composició de les faves es com segueix.
Per cada 100 grams hi trobem: Aigua 77%
Carbohidrats 12 %
Proteïnes 9 %
Fòsfor 217 mg.
Calci 15 mg.
Fibra 300 mg.
Greixos 700 mg.
Cendres 1.200 mg.
Au nens, a la primavera, a menjar faves s’ha dit, doncs segur que algú de casa vostre sap com cuinar-les a la catalana, recepta famosa en el mon enter.
Fins la propera, amb els millors desitjos de l’Avi Joan.
Moltes gràcies,
ResponEliminamoltes gràcies per tota la informació. Li volia fer una pregunta en relació a les faves. Quina és la varietat que hem plantat a l'hort? És la Muchamiel?
Moltes gràcies per tot.
Atentament,
Laura Guilera
Hola Laura. Si, les faves que jo us vaig donar corresponen a la varietat "Muchamiel", però no se si les que us va donar primer en Jordi també ho son.
ResponEliminaMolt be que treieu les herbes; son el malson de tots els horticultors.
Fins abiat, Joan