dijous, 10 de desembre del 2009
Hem arrencat les males herbes
Hem visitat l'hort de l'avi Joan
dimecres, 9 de desembre del 2009
Característiques de les plantes de l'hort escolar
AVUI PARLAREM DE LES FAVES
Son originàries, com a cultiu, de l’Orient Pròxim, però es van estendre ràpidament per el Mediterrani molt primitivament. Van ser els romans que van seleccionar un tipus de fava de gra gros i aplanat que és el que ara es cultiva per menjar en verd. També es va estendre el cultiu mitjançant la Ruta de la Seda fins a la Xina. A Amèrica hi van entrar amb el descobriment del Nou Mon.
Encara que no és de les plantes més exigents, prefereixen temperatures uniformes , es a dir, ni molt fredes ni molt calentes. En canvi son molt sensibles a la manca d’aigua, especialment després de florir i fins que donen fruit.
Les varietats més conegudes son: ”Aguadulce o Sevillana”, “Granadina”, Mahó blanca i morada, i “Muchamiel”. Aquesta és la varietat que més es cultiva en la zona mediterrània. Te entre 3 i 7 grans per beina i el seu cicle vegetatiu dura aproximadament 200dies.
La composició de les faves es com segueix.
Per cada 100 grams hi trobem: Aigua 77%
Carbohidrats 12 %
Proteïnes 9 %
Fòsfor 217 mg.
Calci 15 mg.
Fibra 300 mg.
Greixos 700 mg.
Cendres 1.200 mg.
Au nens, a la primavera, a menjar faves s’ha dit, doncs segur que algú de casa vostre sap com cuinar-les a la catalana, recepta famosa en el mon enter.
Fins la propera, amb els millors desitjos de l’Avi Joan.
diumenge, 29 de novembre del 2009
Característiques de les plantes de l'hort escolar
Els antics egipcis ja la coneixien. Pertany a la família “Asterace” i el seu nom botànic és “Cichorium endivia” i se la menjaven cuita o en amanida.
Al igual que les cols suporta millor les temperatures fredes que la calor. Donat que aquesta planta te una arrel curta i en canvi molta fulla, li afecta molt la manca d’aigua. I a l’inrevés, li afecta molt negativament la excessiva humitat ambiental, produint infermetats i podridures.
L’objectiu principal del cultiu de la escarola es el seu blanqueig abans de consumir-la: per tal d’aconseguir-ho hi ha dos maneres: lligant-la amb cordills, gomes, ràfia, etc, per tal de que la llum no arribi a l’interior de les fulles, o tapant-la amb un con invertit a manera de paraigües. Aquesta operació s’ha de realitzar uns dies abans de la seva recol·lecció quan ja la planta és adulta. Aquesta operació també es fa per disminuir la amargantor característica de la planta, que agradi o no, serveix per estimular la gana.
Te un contingut vitamínic important tot i que el 93% de la planta és aigua, però també aporta, per cada 100 grs., 294 mg. de potassi, 81 mg. de Calci, 54 mg. de Fòsfor i 14 mg. de Sodi, entre altres components. També és molt rica en vitamina A.
Així que, nens i nenes de l’escola, a menjar escarola s’ha dit!.
Fins la propera planta.
L’Avi Joan
dimecres, 18 de novembre del 2009
Reg de l'hort
Al regar hem de tenir en compte, dintre del possible, de no mullar les fulles; es a dir, vessar l'aigua a la base de la planta. Això es necessari per no provocar el naixement de fongs que posarien en perill la vida de la planta o els fruits que aquesta pugui donar.
L'Avi Joan us contestarà totes les preguntes que li vogueu fer sobre el vostre hort.